Inconformista, transgressora, reivindicativa, reflexiva, avançada al seu temps. Tots aquests conceptes ens serveixen per definir la cultura, però per arrodonir aquesta descripció encara hi falta un element: femenina. La cultura és femenina, si tenim en compte que les dones són més consumidores d’espectacles (un 32,9% envers el 26,8% dels homes) o de llibres (un 66,5%, en comparació amb el 57,6% dels homes), segons l’Anuari Estadístic d’Espanya 2018 de l’Institut Nacional d’Estadística. O si ens fixem, per exemple, en què el 64% d’estudiants de comunicació audiovisual són dones.
Així doncs, estem davant d’una cultura que, per una banda, ens fa reflexionar sobre els canvis socials del nostre temps i, per l’altra, té una forta presència femenina.
Però això es tradueix en la visibilitat de les dones que s’encarreguen de la gestió cultural? Hi ha igualtat entre homes i dones en l’accés als càrrecs de responsabilitat de les empreses culturals? A quins sostres de vidre s’han d’enfrontar les professionals del sector? Coincidint amb el mes de la dona, n’hem volgut parlar amb quatre dones de trajectòria contrastada en l’àmbit de l’organització d’espectacles perquè ens donin el seu punt de vista.
“Hi ha moltes dones treballant en el món de la cultura, en tots els camps. Moltes. Són grans professionals i estan sobradament capacitades, però molt poques estan al capdavant de les seves empreses, molt poques en òrgans de decisió o càrrecs directius. Hi ha poques directores de festivals i poques directores de teatres i auditoris”, reflexiona Cristina Torres, mànager i fundadora de Tem Productions, empresa dedicada a organitzar festivals arreu del territori català, com Músiques Sensibles o el Festival Empúries. Després de dinou anys dedicats a la cultura, considera que al 2019 les dones encara tenen molt per reivindicar. “Les dones han de tenir més visibilitat en llocs de direcció, tant en l’empresa privada com en la pública”, afirma.
Les dades confirmen aquesta baixa representació de la dona en els càrrecs directius de les empreses culturals. Per exemple, segons l’Institut Català de la Dona, un 56% dels equipaments culturals públics catalans estan dirigits per homes i, a més, les dones solen gestionar els espais de mida petita i mitjana. Aprofundint més en aquesta qüestió, els indicadors culturals segregats per sexe del Ministeri de Cultura i Esports revelen que les dones ocupen només el 39,1% dels llocs de feina relacionats amb el món cultural. És una xifra més baixa que la mitjana del mercat laboral.
Els únics terrenys on hi ha més presència femenina és en el de les biblioteques, arxius, museus i edició. En canvi, en cinema, ràdio i televisió, les dones només representen el 41,3% dels treballadors, i el percentatge baixa fins al 41,1% en el món dels espectacles.
“Les dones professionals o les professionals dones tenim moltes coses a aportar en la gestió de qualsevol negoci”, afirma Isabel Vidal, gerent del grup Focus, on ha ocupat diversos càrrecs des de l’any 1996, i presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) des del passat mes de febrer. “Crec que el fet de ser dona no m’ha influït en la meva carrera professional, però m’enorgulleixo del que aconseguim les dones amb el nostre esforç. Sempre he tingut molta sort amb els companys i les companyes amb qui he col·laborat i mai no he hagut de preguntar-me pel meu paper a l’empresa o en qualsevol entitat en la qual he participat, vinculant la resposta al meu gènere”, assenyala.
“M’agrada pensar que m’han avaluat per les meves aptituds, perfil i qualitat professionals”, considera Míriam Font, cap de comunicació al Teatre Akadèmia de Barcelona que, després de postgraduar-se en producció d’espectacles i teatre a la Universitat de Barcelona, compta amb més de tretze anys d’experiència en àrees de producció, distribució, màrqueting i comunicació dins el camp cultural. Malgrat els avenços que s’estan produint, diu, “la majoria de dones podem exposar ni que siguin petits exemples d’abús, assetjament, comentaris o posicions masclistes que estan a l’ordre del dia. El pitjor del cas és que sovint fins i tot ho tenim normalitzat; també hi ha dones molt masclistes”.
Per la seva banda, Carlota Magriñà, fundadora i administradora de 4Tickets des de fa vuit anys per ajudar les empreses culturals a gestionar la venda d’entrades, control d’accessos i servei d’atenció post-venda, apunta: “Ningú espera que una dona jove pugui gestionar una empresa, però jo he pogut fer el camí que he desitjat sense impediments”. Tot i considerar que hi ha molta igualtat entre treballadors dins el sector cultural, sí que ha notat que existeixen més directius homes que dones. Tot i això, creu que és el caràcter de cada persona el que influeix més en el tipus de gestió, més que no pas el gènere.
En aquest sentit, hi ha unanimitat en totes les professionals entrevistades: la gestió d’home i dona no presenta diferències per raó de gènere. “No m’agraden els estereotips, podem ser diferents i aportar coses diferents”, diu Míriam Font. I Cristina Torres hi afegeix: “No m’atreviria a dir que les dones són A i els homes són B, perquè no és cert”. En la mateixa línia, Isabel Vidal apunta: “No crec en la categorització en grups (homes estrategues, dones pràctiques, per exemple). Crec en les habilitats, en el talent, en l’esforç personal, el treball en equip, i procuro envoltar-me de gent diversa, de ment oberta i de crítica constructiva, per no deixar passar cap bona oportunitat d’aprendre”.
I pel que fa als sostres de vidre que impedeixen a les dones ascendir als càrrecs de més responsabilitat, encara hi ha feina per fer, però també arguments per a l’optimisme. “La cultura és un sector amb mires molt obertes i no tan estigmatitzat com d’altres, com serveis i construcció”, declara Magriñà. “Cada vegada hi ha més dones al capdavant de projectes culturals i això és una bona notícia!”, celebra Font. “Estem en un moment en què s’està avançant molt gràcies a la projecció que moltes dones han aportat per denunciar situacions que haurien d’estar totalment superades. Però és evident que encara queda molta feina per fer”, conclou Isabel Vidal.
